Pianos Puig Barcelona

NOTÍCIES

Pianos Puig Barcelona organitza regularment esdeveniments relacionats amb el món musical i acadèmic com concerts al nostre local, cursos didàctics i classes magistrals. Posem el nostre espai i els nostres instruments al servei dels músics.


Daniel Ariño

Cosmogonies
Cosmogonies

Cosmogonies



PROGRAMA

- Klavierstück h-Moll No. 4, Frühe Klaviermusik Heft 1 ............ A. Berg
- Klaviersonate Op. 1 ......................................................................... A. Berg
- Prelude No. 1 Op. 37 ............................................................... A. Scriabin
- Piano Sonata No. 10 Op. 70 “Trill”......................................... A. Scriabin
- Prelude I, Three Symmetric Preludes (1949).................. E. Rautavaara
- Piano Sonata No. 2 Op. 64 “The Fire Sermon”............. E. Rautavaara
- Encanteri III. ”Hipnòtic”, Diàlegs Op. 2 ..................................... D. Ariño
- Piano Sonata Op. 5 “Leviathan” ................................................ D. Ariño
Aquest programa tracta de reivindicar la música del s. XX i XXI per piano i, en concret, una determinada concepció de la forma sonata entesa com un tot orgànic i temàtic, amb un rerefons dramàtic implícit.
La primera meitat del programa reviu un dels períodes més fèrtils i apasionants de la historia de l’art; el 1er quart del s. XX. Passarem de la 1a i única sonata per piano d’Alban Berg (1885-1935) a la última sonata d’Alexander Scriabin (1872-1915). Dues trajectories creatives que parteixen ambdues de l’spleen postromàntic de fin de siècle per anar dibuixant, amb el temps, camins valents i personalísims; la 1a marcada per l’irrenunciable contrapunt i l’experimentació atonal o dodecafònica “d’ambigüetat -tonal- positiva” (en paraules de L. Berstein), la 2a per un protoespectralisme colorista de factura orquestral i metapianística. El seu llegat acobla profunditat i altura: Berg, espeleòleg òrfic dels abismes de la psique humana; Scriabin, profeta prometèic dels ultramons eteris.
La segona meitat del programa, molt més propera en el temps, la inaugura la Sonata No. 2 de E. Rautavaara (1928-2016), baptejada pel mateix autor amb el sobrenom “El Sermó del Foc”. Si la seva primera sonata es titulava “Crist i el Pescador”, aquesta substitueix la referència cristiana per una budista, en alusió a un cèlebre discurs del Buddha davant d’adoradors del foc en el qual retrata la ment i els sentits com “ardents” i els encomana a alliberar-se d’ells mitjançant el despreniment. Una sonata modernista, marcada per recurrents simetries modals, en la que el foc més brutal i violent, traduït en clusters i acords explosius, es contraposa amb passatges de solemnitat religiosa. Un foc esdevingut símbol psicoanalític del més pur desig: sexual, d’autorrealització i d’autodestrucció.
El programa es tanca amb l’estrena d’una obra inèdita: la Sonata Leviathan, composta pel mateix pianista per l’ocasió. Una sonata bitemàtica que aspira a conjugar l’ordre humà i el caos universal (ordre còsmic, per ventura), mitjançant dos símbols matemàtics: el Tetractys pitagòric (un triangle equilàter
format per 1+2+3+4 punts) i el més popular dels nombres-univers, el nombre π. Dos materials numèrics contrastants que s’encarnen en ritme, harmonia i melodia, impregnant cada aspecte del discurs sonor. Un contrast que es tradueix, texturalment, en un estil trinat/tremollando hereu d’A. Scriabin, per la veu còsmica, i un altre més modern i afilat rítmicament, per la veu humana.

Back

PIANOS PUIG

Progrés, 42
08012 Barcelona