Pianos Puig Barcelona

L'Enric Casasses que es va tunejar el cognom a la manera fabreana, suposo que per no confondre's amb son pare ­savi i patriota recordat, químic de renom i també escriptor de raça­ ja és un poeta consolidat. Tragina pels camins de l'equilibri i a les palpentes, sense mai anhelar pretensió i protèrvia. Fugint d'estudi i de proposopeia ha après a retenir l'efímer líric, la paradoxa, l'epifania i el miracle de la natura, a còpia de descobrir­nos el rovell de l'ou de la mentida i de la veritat. Per això després de sentir­lo dir no podem tornar a refer la closca i encapsular la revelació per tornar­hi més tard. Ens l'hem d'endur tal com raja amb el somriure que ens provoca i la generositat amb què ens regala intel∙ligència, sentit de l'humor, concisió i profunditat. Mestre amb mai de res, com es defineix ell mateix, és un referent de la nostra poesia irreductible i il∙luminada. A mesura que ha anat madurant s’ha anat fent més jove i ha afinat encara més amb el llenguatge. El sento alhora més planer i insospitat, més proper i inspirat. En el recital del dia de Santa Eulàlia l'acompanyen Maria Mauri (veu) i Daniel Ariño (piano) el qual ha musicat vint­i­un dels poemes del recull E l nus la flor que l'Enric ha escrit darrerament. Una hora poètico­musical que passa com una revolada però que no és gens lleugera, ans al contrari, perquè en acabat i en baixar carrer Progrés avall t'adones que has rebut tants impulsos, tantes sensacions diverses, que no és senzill sintetitzar­les. Els quatre genets de la representació ­cantant, escriptor, compositor i piano­ han bategat amb l'ànima de la veu, del verb, del so, de la caixa harmònica, fusionant­se finalment en el silenci ple, dilatat i transparent de l'instant final just abans que el públic ho ha reconegut emocionat. Una vetllada memorable. L’inicial homenatge al jove Franz Schubert ens ha obert de bat a bat, amb L a noia maca del molí ­ en traducció del mateix poeta­, la porta que mena a un món de referències que ens estimem molt però que no esperàvem. Tanmateix, se’ns advertia de seguida que l’expectativa era una altra. Finalment, tot plegat, una delícia. El resultat: un recital màgic, un menú degustació molt ben presentat, de tastets crus o ben cuinats, servits amb elegància i discreció. Definitivament l’art va molt enllà quan el maridatge dels elements és l’adequat. Quan l’art autèntic es despulla amb poc assoleix molt. Quan l’art es despulla vesteix l’esprit. Hem sortit mudats de Pianos Puig.

Jaume Comas Divendres, 12 de febrer de 2016