Pianos Puig Barcelona

NOTÍCIES

Pianos Puig Barcelona organitza regularment esdeveniments relacionats amb el món musical i acadèmic com concerts al nostre local, cursos didàctics i classes magistrals. Posem el nostre espai i els nostres instruments al servei dels músics.


Miquel Peralta

Miquel Peralta
PRESENTACIÓ DEL CD SEMPERVIRENS

Miquel Peralta



Miquel Peralta

PETITES NOTES QUE NO CAL LLEGIR

Si una obra d’art, per modesta que sigui, no se sosté per ella mateixa, difí- cilment la salvarà qualsevol explicació o acotació que se’n pugui fer. Per això, com indica el títol d’aquestes notes, l’opció de no llegir-les s’ha de presentar com absolutament legítima i fins i tot -si un no vol veure’s gens mediatitzat en el con- tacte amb les peces que es proposen- desitjable. Però com que no és menys cert que les coses neixen en unes certes circumstàncies i amb unes certes intencions més o menys conscients, l’exercici de mirar de donar unes pinzellades per fer-les explícites tampoc es pot considerar que no aporti res a un acte que, al capda- vall, i sigui al nivell que sigui, es vol comunicatiu. Sense cap ànim d’exhaustivitat, aquests serien doncs, alguns apunts imprescindibles per ajudar a entendre -si més no des de fora- quina és la petite histoire d’aquestes peces.

Els dos Preludis amb el seu homenatge, com diu el títol, contenen un element de tribut, cadascun a la seva manera. El Preludi per guitarra inexistent vol tornar una mica de tot el que em van aportar els estudis de guitarra amb què vaig co- mençar el camí musical. Potser s’hi poden sentir reminiscències de les harmo- nies intel·ligents de Manuel Ponce i de la tranquil·litat rítmica de les danses que tan bé sap sintetitzar Leo Brower. El Prelude for Agnieszka aspira a que hi traspuï l’alegria i l’honestedat de l’agraïment que li dec a l’Agnieszka Scholz que, amb el seu esperit profundament musical i la seva receptivitat extraordinària per comprendre allò que el compositor malda per expressar, ha estat una presèn- cia absolutament imprescindible perquè aquestes obres arribessin a bon port. L’energia de la figuració constantment repetida d’aquest preludi remet -amb l’esperança que se n’hi hagi encomanat alguna petita guspira- als preludis més coneguts de Bach que, malgrat la seva senzillesa, són autèntics compendis de saviesa musical i equilibri artístic.

Els Tres traços són composicions que, de la manera més clàssica i amable possible busquen agradar mirant d’eliminar les complicacions tant com es pugui, encara que, en alguns moments, no puguin evitar que hi tregui el nas algun element menys plàcid...

Les Dues caricatures musicals tenen un referent exterior directe. Passes en la neu és un retrat sonor en miniatura d’una passejada feixuga per un paisatge emblanquinat que acaba amb una relliscada potser previsible, i Salvant les dis- tàncies oscil·la entre el món despreocupat d’una banda de circ que no acaba de saber en quin compàs està tocant i una marxa fúnebre de tints involuntàriament còmics que tanmateix mira de no perdre un fons respectuós i tràgic, producte de la seva mateixa incapacitat per centrar-se. En la gènesi de la primera secció hi ha tingut molt a veure l’admiració per Nino Rota i, en la de la segona secció, l’ombra allargadíssima del mestre de les marxes fúnebres no-tan-fúnebres, Gus- tav Mahler. Amb uns models així, s’entén que la peça no ha tingut més remei que titular-se Salvant les (còsmiques) distàncies.

Els Retrats familiars tenen relació directa amb persones presents i absents que formen, o han format part d’aquest microcosmos imprescindible de la nos- tra existència, on tots ens projectem i alhora ens veiem reflectits. Veure música en els altres és una bona manera de mirar de comprendre’ls més a fons. C’est ainsi que tu es vol ser un clin d’oeil a Poulenc, no tant en els recursos tècnics ni harmònics com en l’aposta per una naturalitat expressiva, sempre admirable- ment valenta en el mestre francès.

Les Quatre cançons busquen, com és natural, una simbiosi amb els poemes que les han ocasionat i tenen en comú, des de quatre tècniques de construcció musical completament diferents, una certa experiència de la solitud i de la distància.

El meu àmbit se situa en una nuesa expressiva inicial que acaba desem- bocant en un esclat de rebel·lia per reivindicar tot allò que és invisible. Paisatge elemental busca en la naturalesa -de la qual mira de donar algunes pinzellades d’il·lustració musical- un correlat amb l’harmonia interior de qui la contempla. L’illa dels lotòfags desplega la narració d’una derrota generacional matisada per la tendresa de la seva mateixa expressió. És la més “realista” d’aquestes cançons, però l’arc vital de què dóna fe acaba situant l’experiència que descriu en una distància potser esperançada que la música també mira de recollir. Finalment, Hora quieta, inspirant-se en el succint però profundíssim text de Vinyoli, busca aportar un decorat sonor que en realci els components més directament relacio- nats amb la immensitat del temps que nosaltres només com capaços d’intuir a partir d’un present que, en certs moments, ens arriba amb una estranya immo- bilitat ancestral. Aquí, la música mira d’unir, amb la capacitat de mutació que el so posseeix de manera molt especial, les diferents fibres de la reflexió sobre la intemporalitat que presenta el poema.

Un cop apuntades aquestes petites observacions, no queda gaire cosa més a dir, només agrair la benvolença de tots els que escoltaran aquest recull amb la disposició de deixar-se afectar per les qualitats que pugui contenir. Si les peces els parlen d’una manera o altra, hauran complert la humil tasca per la qual han vingut al món.

Miquel Peralta
Sant Cugat del Vallès, gener de 2018

Miquel Peralta
Miquel Peralta
Stacks Image 8498

Miquel Peralta va completar el grau professional de cant al Conser- vatori Municipal de Barcelona. Va ser director de l’Escola del Palau de la Música i posteriorment es va tras- lladar als Estats Units, a la Universi- tat de l’estat de Texas a Austin, on va ser professor assistent del baríton Gérard Souzay i va assolir el grau de Doctor of Musical Arts. Tornat a Bar- celona després de gairebé deu anys d’estada nord-americana, va entrar a formar part del claustre del Con- servatori de Sant Cugat, on actual- ment és el responsable de les classes d’interpretació vocal i de dicció per a cantants. És membre fundador del grup vocal Liederabend Sant Cugat i col·laborador de diverses organitza- cions musicals, com la Fundació Vic- tòria dels Àngels i l’Associació d’Amics del Liceu. Ha publicat l’assaig La veu femenina a l’òpera.


Stacks Image 8503

Aina Martín és una artista poli- facètica. Formada com a guitarrista i cantant, actúa amb agrupacions de música antiga com la Capella Reial de Catalunya, Canto Coronato, La Grande Chapelle i Oni Wytars. També ha can- tat La Passió segons Sant Joan amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i gra- vat música de J. S. Bach per la B.S.O. de la pel·lícula 13 dies d’Octubre. A la ciutat alemanya de Freiburg in Breis- gau interpreta els rols de Lauretta i de Gretel a les òperes Gianni Schicchi de G. Puccini i Hänsel und Gretel de E. Humperdinck, així com l’oratori Die Jahreszeiten de J. Haydn. Ha guanyat el Primer Premi i el Premi del Públic al Concurs Internacional de Cant de Gijón.


Stacks Image 8510

Agnieszka Scholz es va formar a l’aula de piano de la professora Bea- ta Danilewska de l’Escola de Música Fryderyk Chopin de la ciutat d’Opole i va completar els estudis superiors a l’Acadèmia de Música Karol Szymanow- ski de Katowice. Als 18 anys va formar part del grup de deu pianistes que bianualment es trien a Polònia com a millors de la seva franja d’edat, i poc després va debutar professional- ment interpretant el primer concert de piano de Sergei Prokofiev amb l’Orquestra Filharmònica d’Opole. Juntament amb Aleksandra Szymczak forma l’Ars Piano Duo amb el qual ha actuat per tot Europa. Actualment resideix a Barcelona, on compagina l’activitat d’acompanyant i d’intèrpret amb la docència.


Miquel Peralta

Fotos del concert

Stacks Image 8613
Stacks Image 8619
Stacks Image 8627
Stacks Image 8629
Back

PIANOS PUIG

Progrés, 42
08012 Barcelona